Jordi Hereu va ser nomenat alcalde de Barcelona el passat 8 de setembre, a causa de la marxa de Joan Clos al Ministeri d’Indústria, i ara es presenta a aquestes eleccions com l’alcaldable del PSC a l’Ajuntament de Barcelona. Hereu va néixer el 14 de juny de 1965 i té la llicenciatura i un màster en Administració i Direcció d'Empreses per l'Escola Superior d'Administració d'Empreses (ESADE). A partir de 1991, va ser responsable de màrqueting de la societat Port 2000. Al cap d'un any, i fins al 1997, va ser el director de màrqueting de l'empresa Centro Intermodal de Logística, S.A. (CILSA), promotora de la Zona d'Activitats Logístiques (ZAL) de les instal·lacions portuàries. Pel que fa a la seva trajectòria a l'Ajuntament de Barcelona, Hereu hi ha estat vinculat des de 1997, any en què va ocupar el seu primer càrrec de responsabilitat en ser nomenat gerent del Districte de les Corts. Al cap de dos anys, el 1999, va ser elegit regidor de les Corts, càrrec que va ocupar fins al final del mandat, el 2003. A partir del 2003, va ser nomenat regidor de Sant Andreu i regidor president de la Comissió de Seguretat i Mobilitat fins que va ser escollit com a nou alcalde de Barcelona.
P. Com es veu el proper 27 de maig?
R. Penso que els ciutadans de Barcelona ens seguiran atorgant la seva confiança per liderar un govern de progrés a la ciutat. Un govern que sàpiga donar resposta a les noves realitats i a les noves necessitats d’una ciutat que ha sabut transformar-se i adaptar-se als nous temps. Cap enquesta indica que el PSC no sigui la formació més votada, tot i que vull deixar clar que la darrera paraula la tenen els ciutadans, que lliurement decidiran el dia 27 quin ha de ser el futur de Barcelona.
P. Es veu fent coalició amb Xavier Trias, trencant el tripartit?
R. Sincerament, no m’ho plantejo. A més, a mesura que ha anat avançant la campanya, s’ha posat clarament de manifest el grau de sintonia entre el senyor Trias i el PP. És a dir, la sintonia entre els partits de dreta. En matèria de pactes i aliances, però, no hi vull entrar fins després de les eleccions. El que ara toca és defensar i explicar als ciutadans el nostre projecte socialista de progrés.
P. Quines seran les condicions d’Hereu per arribar a un pacte de govern amb altres forces, si és necessari arribar a acords de govern?
R. Insisteixo en què aquest és un tema que haurem de tractar, si es dóna el cas, a partir del dia 28. Tanmateix, tinc la convicció que serà bo per a la ciutat que hi hagi una força política forta al capdavant del govern, amb responsabilitats directes en temes bàsics, com les polítiques socials. I aquesta força, n’estic convençut, ha de ser el PSC.
P. Quina és la proposta ‘estrella’ del PSC?
R. La nostra proposta 'estrella' és senzilla però ambiciosa: treballar per la cohesió social, pel benestar dels ciutadans, per la dotació de més i millors serveis i equipaments, pel progrés econòmic i per la generació d’oportunitats per a tothom. A aquest objectiu hi esmerçarem els nostres principals esforços.
P. Què els diria als ciutadans de Barcelona per a què no el vegin com l’hereu de Clos? Què ha aportat durant aquest període?
R. Els diria que Jordi Hereu és Jordi Hereu, i que Joan Clos és Joan Clos. En tot cas, sí que em considero l’hereu d’un projecte de progrés que ha liderat la transformació d’aquesta ciutat des de la recuperació de la democràcia, i que ara encara el futur amb les idees i els projectes renovats, per adaptar-se a les noves realitats i els nous reptes. Dit això, vull deixar clar que amb Joan Clos he compartit set anys al govern de la ciutat, i a tots dos ens uneix la nostra passió per la ciutat. La seva gestió com alcalde és precisament la que ens permet avui encarar el futur amb més garanties. Durant els gairebé nou mesos que porto com alcalde, he fet un esforç de proximitat amb les entitats, a la gent, a les associacions, per copsar les seves il·lusions i alhora les seves necessitats, i he posat l’èmfasi en els aspectes de cohesió social.
P. Com pot millorar el PSC les necessitats principals dels ciutadans de Barcelona, com l’habitatge, el treball o la inseguretat?
R. Treballant des de la proximitat, escoltant la gent i atenent les seves demandes i peticions. I treballant en col·laboració amb altres administracions i agents econòmics i socials per sumar esforços en benefici dels nostres ciutadans. Amb aquestes fòrmules, continuarem afrontant els reptes i convertint-los en oportunitats per a tots. Els tres aspectes que vostè em comenta: habitatge, treball i seguretat, són peces claus per garantir la cohesió social que volem per Barcelona. Per això, continuarem promovent la construcció d’habitatges protegits, per tal de facilitar-ne l’accés a segments de població amb especials dificultats. També millorarem la qualitat de l’ocupació dels nostres ciutadans i potenciarem l’orientació professional i la formació de col·lectius concrets. I pel que fa a la seguretat, treballarem en diferents vessants: el reforç de l’autoritat municipal (modernitzant la Guàrdia Urbana i potenciant la policia de proximitat), la mediació (crearem la figura de l’instructor de districte) i la prevenció (reforçarem la xarxa d’equipaments de barri i educadors de carrer).
P. L’aparició de nous partits polítcs, com els Ciutadans, pot restar vots al PSC?
R. L’efecte sorpresa que va provocar la irrupció de Ciutadans, ara fa uns mesos, s’ha anat apaivagant amb el temps. Per concòrrer a unes eleccions, no n’hi ha prou amb expressar en veu alta queixes sobre determinats aspectes de l’Administració. Cal tenir un programa coherent i fer propostes concretes per governar la ciutat. No sembla que aquest sigui el cas de Ciutadans. I per això no crec, però, que tinguin prou suport per obtenir algun regidor a l’Ajuntament de Barcelona. Sincerament, no em preocupa la possibilitat que puguin esgarrapar vots del PSC. El model que defensa el meu partit no és precisament el de Ciutadans. Em preocupa més l’abstenció.
P. El tema del traçat del TGV, serà un dels temes crucials en aquesta campanya?
R. És un tema recurrent que ha anat sortint a tots els debats que hem celebrat els candidats. Alguns partits volen treure rèdit electoral de la preocupació d’alguns veïns i col·lectius pel futur túnel del tren d’alta velocitat. Són els mateixos partits, per cert, que en el seu dia van acordar el traçat que justament ara critiquen.
En aquet tema, reitero que es tracta d’un projecte clau per la competitivitat de la nostra ciutat per poder doblar la xarxa de Rodalies, i per la transformació de la zona de la Sagrera. No podem fer marxa enrera. Ens hi juguem molt, i em sembla una greu irresponsabilitat política alimentar pors alienes. El que cal fer és exigir que el túnel es faci amb totes les garanties de seguretat, controlar molt de prop l’evolució de les obres i explicar bé el projecte als veïns. Entenc la preocupació que puguin tenir alguns ciutadans. Em sembla totalment lícit, però els vull dir que hem de ser capaços de fer un túnel amb totes les garanties.
P. Creu que l’abstenció serà molt alta?
R. M’agradaria pensar que no però, a hores d’ara, les impressions apunten a què el percentatge de gent que no votarà pot ser elevat. Aquest és un fenomen que ens ha de preocupar i fer reflexionar a tots els partits polítics. En les últimes cites amb les urnes, l’abstenció ha augmentat progressivament. Crec que hi ha hagut un cert distanciament entre els polítics i la ciutadania els darrers anys. I això ha estat una mica culpa de tots. El recent debat estatutari, llarg i en ocasions farragós, no va ajudar precisament a trencar aquest distanciament. Hem de tornar a recuperar la il·lusió dels ciutadans per la política, per la gestió de la “cosa pública”. I això és especialment important en unes eleccions municipals, on el que està en joc és precisament el model de gestió de l’administració més pròxima als ciutadans.
P. Si Jordi Hereu continua al front de l’alcaldia, què és el primer que farà?
R. D’entrada, descansar i estar amb la família, que fa unes setmanes que gairebé no em veuen. I després, treballar com fins ara per la ciutat i pels ciutadans. Les nostres primeres prioritats seran la construcció d’habitatge protegit i escoles bressol, i la reforma i ampliació de la xarxa de Serveis Socials.
EL SINGULAR DIGITAL |
