TRAJECTÒRIA VA ESTUDIAR DRET I VA TREBALLAR COM A ADVOCADA LABORALISTA A LA UGT. DESPRÉS VA EXERCIR D'INSPECTORA I DE MAGISTRADA

CÀRRECS VA SER DIRECTORA GENERAL DE RELACIONS LABORALS I, DES DEL 2006, ÉS CONSELLERA DE TREBALL

La passada va ser una de les setmanes més intenses de Mar Serna com a consellera de Treball. Ha hagut de lidiar amb les crítiques empresarials al polèmic anunci amb un dipòsit de cadàvers a prop de Construmat. La fermesa i l'objectivitat adquirides quan exercia de jutge i inspectora i el suport del president li han estat molt útils aquests dies.

--¿Ha vist l'anunci?

--Sí, un dels dies que vaig anar a Construmat vaig aprofitar per baixar a l'estació de tren i veure l'anunci. M'esperava que seria més impressionant, perquè m'imaginava que seria un passadís més estret. A més, ja havia vist una maqueta abans. És impactant, però el missatge no va dirigit contra de ningú, és per sensibilitzar tothom, la societat.

--¿Feia falta veure els morts?

--La sensibilització és part del nostre treball com a Administració, a més de vigilar i controlar. Aquí hi entren accions específiques i concretes i després la campanya general, que ja ha sortit a concurs i en què no hi ha dipòsit de cadàvers. La nostra línia general no és aquesta, però sí que a vegades s'ha de fer un toc d'atenció. És fonamental que siguem conscients de la importància dels accidents laborals, perquè ara es parla molt dels accidents de cotxe, però molt menys de les persones que perden la vida a la feina.

--L'anunci ha generat debat, amb crítiques dures dels empresaris. ¿És el debat que volien?

--L'anunci del dipòsit de cadàvers reflecteix la realitat. I la realitat és que la gent perd la vida en accidents laborals. La setmana passada n'hi va haver quatre, i aquesta, tres. Set en dues setmanes. L'acció a l'andana de la plaça d'Espanya podrà agradar més o menys, però la realitat és que hi ha set persones que han mort. Hem volgut sensibilitzar, però no criminalitzar les empreses. A Construmat també hem presentat una guia de prevenció de riscos laborals en la construcció, feta per una empresa, una mútua i nosaltres, que crec que és la millor que existeix. Nosaltres no entrarem en el debat, ens toca garantir la salut dels treballadors i la competitivitat de les empreses. Això no vol dir que totes les empreses ho facin malament. Els accidents es concentren en el 18% de les empreses.

--¿Alguna empresa els ha felicitat per l'anunci?

--Sí. Algunes m'han comentat que li donen suport i que fan falta iniciatives per sensibilitzar la gent. Entenen que les persones no poden perdre la vida a la feina. La majoria de les empreses es prenen seriosament la prevenció.

--¿Quina resposta espera dels plans voluntaris de reducció de la sinistralitat a les empreses?

--És una altra via diferent. Això no és com un accident de cotxe. Aquí hi ha una empresa que ha d'invertir en prevenció, uns treballadors que han de complir la seva obligació i s'ha de ser inflexible amb conductes temeràries i al poder públic ens toca sensibilitzar, formar i controlar. Algunes mesures agradaran més o menys, però si ens posem tots d'acord en l'objectiu de reduir la sinistralitat ho aconseguirem.

--¿Què es pot fer contra les imprudències dels empleats?

--Nosaltres no tenim la capacitat sancionadora dels treballadors. La tenen les empreses. Davant un incompliment d'un treballador, existeix la via disciplinària. Potser amb més informació i formació i adver- tència de conductes temeràries podem contribuir a reduir la sinistralitat.

--¿Els sindicats han de col.laborar més en aquesta via?

--Precisament per a això estan els delegats de prevenció. Però el problema és que s'han de canviar els valors i incidir més en els càrrecs intermedis. Per exemple, es poden donar primes no només per acabar una obra en un termini, sinó per no tenir accidents.

EL PERIÓDICO – 21.05.2007