Responsables del diari argentí 'Página/12', premi a la Llibertat d'Expressió

Casa Amèrica Catalunya va distingir ahir, Dia Mundial de la Llibertat de Premsa, el diari argentí Página/12 amb el premi a la Llibertat d'Expressió. El van recollir el director del rotatiu, Ernesto Tiffenberg (Buenos Aires, 1957), a la dreta a la fotografia, i el periodista i escriptor Horacio Verbitsky (Buenos Aires, 1942), membre de l'equip fundacional del diari, que presenta avui Cristo vence (Editorial Sudamericana), primer tom d'una història política de l'Església catòlica a l'Argentina. Una curiositat: durant l'entrevista, en què l'expresident Carlos Menem va sorgir a la xerrada --es comenta que és malastruc--, se'ns en va anar la llum.

--¿Es mereixen el premi?
--ET: ¡Ho hauria de contestar Casa Amèrica! Página/12 va ser la primera expressió d'un periodisme democràtic en un país que no hi estava acostumat. A més, durant aquestes dues dècades --el 26 de maig vam complir 20 anys--, hem sigut l'altaveu, la caixa de ressonància del moviment pels drets humans.

--¿Què els fa diferents?
--HV: Tot. L'humor, la irreverència, la decisió d'abordar alguns temes que altres no tracten, la falta de respecte de Página/12 a tota mena de vaques sagrades.

--Osvaldo Soriano, Tomás Eloy Martínez, Juan Gelman entre els col.laboradors. ¡El dream team!
--ET: Página/12 va unir una generació nova, que no havia sigut periodista durant la dictadura, amb una altra que havia exercit de manera molt destacada abans del cop. Per als joves va ser impressionant treballar amb gent llegendària que no tenia on escriure. Cap pecava de divisme; cap va dir "sóc Maradona i viatjo en primera". Al contrari, van ser ells els que més van ajudar.

--La premsa escrita no passa precisament pel seu millor moment.
--ET: Les tirades estan estabilitzades, però la gent llegeix els diaris a internet, i més que mai. No és tracta d'una crisi de lectura, sinó de com es pot finançar un diari que es distribueix de manera gratuïta a través de la xarxa. La confiabilitat continua estant en la redacció mastodòntica, en la capçalera de paper --encara que es llegeixi en un altre suport--, i no pas en el noi que decideix posar-se a fer blocs.
--HV: Per als que vivim on-line, el paper ha d'oferir un plus: periodisme narratiu i de qualitat, informació que contextualitzi la notícia i la producció pròpia de temes.

--La justícia argentina ha declarat inconstitucionals els indults als colpistes Videla i Massera.
--HV: La decisió té valor simbòlic. El dret internacional ha sigut el fonament dels processos contra militars argentins i xilens oberts a Espanya. Els delictes de lesa humanitat no prescriuen ni s'amnistien.

--¿Com s'explica que Menem els indultés el 1990?
--HV: ¿Síndrome d'Estocolm, potser? Menem va assumir de manera servil el discurs i els valors de les classes tradicionalment dominants a les quals el peronisme sempre s'havia enfrontat.
--ET: Menem va decidir complaure els poderosos i seguir al peu de la lletra la recepta que recomanava el poder econòmic. No oblidem que tot el procés de terror a l'Argentina estava destinat en part a establir canvis en el model econòmic i que aquests canvis fossin irreversibles.

--¿Hi ha algú a l'Argentina que es pensi encara que els militars eren salvadors de la pàtria?
--HV: Em sembla que es tracta d'un sector molt reduït: parents i amics dels protagonistes.
--ET: Jo no sóc tan optimista. No són pocs els que preferirien que l'horror quedés ancorat en el passat, que no fos un tema d'actualitat i que no hi hagués càstig.

--¿Per què ha sigut tan difícil la lluita contra la impunitat a l'Argentina?
--HV: El camí contra la impunitat sempre és costerut. Fixi's el que tenen a Espanya.

--L'excapità Adolfo Scilingo és l'únic que ha confessat la seva culpa.
--HV: Sabíem, pel testimoni d'altres presoners, que hi havia hagut vols en què s'aplicava als detinguts una injecció per adormir-los i després se'ls llançava vius al mar. El que no havia passat mai era que un dels autors d'aquells crims ho confessés.

--¿Què el va commoure més del relat de Scilingo, que va narrar a El vuelo?
--HV: Quan em va confessar que la seva germana estava vinculada amb els Montoneros, i la conjectura que es podien haver trobat en un vol de la mort. (El 2005, Scilingo va ser condemnat per l'Audiència Nacional a 640 anys de presó).

--Vostè no ha amagat mai el seu passat revolucionari.
--HV: Vaig ser membre dels Montoneros. ¡Això és públic i notori!

--Però si l'Argentina està expiant culpes, ¿els Montoneros no haurien de demanar perdó?
--Els Montoneros fa anys que no existeixen. Hi ha individus que van lluitar per l'alliberament de l'Argentina, van cometre errors, van ser derrotats i van pagar un preu altíssim per haver-ho intentat.

FONT: El Periódico