ENTREVISTA A MARIANO FERNÁNDEZ BERMEJO

J.M. PERDIGÓ / P. MARTÍN

NAIXEMENT ARENAS DE SAN PEDRO (ÀVILA), EL 1948

LLICENCIATURA DRET

TRAJECTÒRIA VA INGRESSAR A LA CARRERA FISCAL EL 1974. AL CAPDAVANT DE LA

FISCALIA DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE MADRID VA CREAR UNA UNITAT

DE DELICTES URBANÍSTICS. A MÉS HA ESTAT FISCAL DEL TRIBUNAL SUPREM

Va arribar al ministeri fa tres mesos i va provocar un terratrèmol a les files pròpies i, sobretot, a les del PP. Va ser nomenat per plantar cara a la dreta judicial, i en les seves primeres intervencions no ha defraudat. Malgrat això, ha aconseguit desbloquejar la reforma del Consell General del Poder Judicial. Sobre l'Estatut, es mostra més optimista que els polítics catalans davant la sentència del Constitucional, i en el moment de l'entrevista està embrancat a parar els peus a Batasuna davant les pròximes eleccions.

--¿És útil la llei de partits tenint en compte que el que s'aconsegueix és excloure els dirigents de Batasuna però no l'espai polític representat per altres sigles i amb candidats no contaminats?

--No puc acceptar la major. Estem acostumats a conviure amb les maniobres de Batasuna. Però existeix un entorn de l'esquerra abertzale que no està en l'òrbita de Batasuna. El joc legal passa per l'anàlisi de les dades que ens donen els serveis d'informació per arribar a un diagnòstic jurídic amb la llei de partits a la mà. Hi ha qui intenta refugiar-se sota el paraigua de la llei per entrar en les institucions fraudulentament. Podem tallar aquest frau i tinc motius per ser optimista.

--No creu que, al final, tindrem regidors de Batasuna però menys coneguts que Otegi.
--El problema no està només en el grau de connexió amb Batasuna dels que surten a les llistes. El Constitucional estableix un plantejament de respecte absolut al dret de sufragi actiu i passiu, perquè està en joc que les persones no privades d'aquest dret puguin exercir-lo i que un sector de la població pugui votar a qui li sembli. Per això, el Tribunal Suprem i el Constitucional estableixen requisits molt exigents per il.legalitzar o impugnar agrupacions electorals. Ara bé, aquesta gent Batasuna té molt temps per pensar per on es colarà. La nostra missió és utilitzar les eines de l'Estat de dret per impedir-ho.

--¿Percep que hi ha un sector de Batasuna que vol desmarcar-se d'ETA?
--No tinc cap dubte que hi ha moviment a l'esquerra abertzale. És un entorn molt viu i complex, en què no podem pecar de simplisme. Hi ha qui creu que l'esquerra abertzale és igual a Batasuna, i igual a ETA. Crec que perdre els matisos en l'anàlisi de la situació és molt greu. En aquest moment hi ha un ampli sector del món abertzale que vol incorporar-se a les institucions. I existeix aquella pugna soterrada entre els seus propis dirigents, entre les seves bases. Hi ha molta gent convençuda que la violència no és el camí, però no és fàcil sortir de tants anys de violència.

--¿A ETA també s'aprecia aquest moviment?

--Traslladi aquesta mateixa reflexió al món d'ETA i estic segur que val. ETA no és un món absolutament homogeni i compacte. I crec que ara ho és menys que mai. Hi ha gent que creu fermament que el moment de la violència s'ha acabat, d'altres que opinen exactament el contrari, i d'altres amb matisos entre els dos extrems.

--¿Si es demostra que un presumpte membre del comando Donosti va treballar per a EHAK es podria il.legalitzar aquest partit?

--Si alguna cosa ensenya la jurisprudència del Constitucional i també la del Suprem és que una sola prova d'alguna cosa és molt poca cosa. És un simplisme inacceptable. A nosaltres se'ns exigeix molt més que això.

--¿Amb el que s'ha vist fins ara en el judici sobre l'11-M, creu que es pot seguir mantenint la teoria de la participació d'ETA?

--El ministre de Justícia ha fet vots de respecte a l'activitat dels tribunals. Tot i així, crec que és necessari destacar el modèlic judici que s'està desenvolupant davant el món sencer per donar resposta a un crim brutal. Quina pena que els dirigents del PP hagin cavalcat damunt la negació de l'evidència.

--¿Què li sembla la decisió de la jutge de Melilla d'arxivar el cas del vot per correu?
--Insisteixo a no comentar resolucions judicials més enllà de dir que aquesta no és en ferm. Però permeti'm que hi afegeixi que ens hem de felicitar que la resposta hagi estat tan ràpida. Fixi's, el cas s'ha resolt tan aviat que Ángel Acebes va exhibir l'acte judicial sense que hagués estat notificat al fiscal. Només desitjo ara que l'audiència de Màlaga sigui tan ràpida amb els recursos.

--Quan va ser nomenat va rebre una allau de crítiques i se'l va acusar d'haver estat elegit per posar a ratlla la dreta judicial. ¿Com ho viu ara des del càrrec?

--La dreta no m'estima, això és evident. He dit tantes vegades que sóc d'esquerres que no crec que faci falta que ho repeteixi. Passa que el PP ho veu tot tan des de l'extrem que fins i tot el més centrat els pot semblar un perillós esquerrà. És molt difícil que t'estimi aquesta dreta quan els seus dirigents estan en un estat de frustració tan brutal. Si a mi m'hagués passat com a ells, estaria igual de frustrat, però amb una diferència: me n'hauria anat a casa. El que no tenen és cap dret a transmetre aquesta frustració a institucions que haurien d'haver respectat, com, per exemple, l'Associació de Víctimes del Terrorisme, que han colonitzat al servei d'interessos partidistes. Han generat un grau de crispació que pagaran a les urnes.

--Malgrat el mal començament, s'ha desbloquejat la negociació amb el PP sobre la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ).

--Jo no he vingut a barallar-me amb ningú, sinó que he vingut a fer política i a crear espais de convivència, i ara ho estem intentant amb el CGPJ. Estem parlant d'un esquema diferent, que permeti deixar enrere la polarització que ha presidit el Consell, aquest repartiment de cromos entre els dos grans partits. Si el Consell té salvació ha de ser per la via que hi estiguin representades totes les sensibilitats del món judicial i del Parlament.

--¿Han pensat en una fórmula concreta?

--No hem parlat de xifres ni de sigles. De moment s'havia de veure si el plantejament global era compartit, perquè significa que PSOE i PP han de renunciar a diverses coses. Primer, a nomenar només gent pròxima. Hi ha altres associacions, però sobretot hi ha gent no associada, la meitat, més o menys. Vull que aquestes sensibilitats hi siguin. I hi ha vida més enllà del PP i el PSOE al Parlament. Hi ha un enorme matalàs entre els dos grans partits, que al CGPJ ha de ser prou gruixut perquè quan vagin a xocar no es puguin tocar.

--¿Quin termini s'ha fixat per arribar a un acord?

--No em fixo cap termini; però tarannà, tot. Perquè això es fa a base de flexibilitat en la negociació, de diàleg i bon cap.

--A Catalunya, el Govern i la major part dels partits han interpretat la recusació de Pablo Pérez-Tremps com un indici que hi haurà una decisió contrària o restrictiva del Constitucional contra l'Estatut. ¿Creu que la decisió perjudica la credibilitat del tribunal?
--Reitero que com a ministre no puc fer una anàlisi de les decisions dels tribunals. Però com a jurista sí que em produirà una sorpresa enorme el canvi de criteri. És estrany trobar en un tribunal d'aquesta naturalesa un canvi de criteri tan dràstic en tan poc temps.

--¿Creu que els magistrats es veuran influïts per les pressions?

--El gran risc per als tribunals en aquests moments són els poders fàctics; és a dir, els grups de pressió, tant si aquests són de naturalesa econòmica com mediàtica o social. Aquests són els reptes als quals ens hem d'enfrontar, perquè el poder Executiu ara està ben controlat. Tot i així, confio que els magistrats actuaran d'acord amb el seu criteri professional. El problema és que els tribunals estan integrats per persones que no estan fora del món i que es poden sentir pressionades d'una manera brutal. Hi ha mitjans de comunicació que utilitzen tota mena de desqualificacions per influir i d'altres que ho fan després, i deslegitima les institucions. Això és molt greu. Per això, el ministre de Justícia és optimista, creu que vivim en un sistema democràtic fort que té ressorts que permeten tenir confiança.

--A Catalunya, el tripartit i CiU s'han posat la bena abans de fer-se la ferida davant una possible decisió contrària i comencen a rumiar plans B més o menys radicals. ¿El Govern central també prepara un pla B?

--És un mal negoci posar-se la bena abans de la ferida en política. Jo pregaria a tothom que tingués la serenitat que exigeix el seu càrrec com a senyal de respecte cap a aquestes institucions. Recordem, a més, que hi ha quatre o cinc estatuts que no estan recorreguts amb punts molt similars al text català. Quina tranquil.litat que dóna això, perquè coses que han sigut bones a Andalusia o al País Valencià no poden ser dolentes a Catalunya. S'ha de deixar que el tribunal treballi amb assossec, i només quan arribem al final del camí, que pot ser llarg, estarem en condicions de fer-ne una valoració. La resta no són res més que especulacions.

--¿Considera que el Govern central s'ha d'aplicar en el desenvolupament de l'Estatut sense escudar-se en la deliberació del Tribunal Constitucional?
--El recurs previ d'inconstitucionalitat va desaparèixer fa temps, afortunadament. Això significa que l'Estatut és llei aprovada i que s'ha de complir amb o sense recurs.

--Per lluitar contra la corrupció urbanística ¿fa falta modificar les lleis actuals, o n'hi ha prou d'aplicar bé les que ja hi ha?

--Crec que hem de millorar les nostres lleis. Però crec encara més que les lleis que tenim s'han d'aplicar. Hem avançat moltíssim en aquest terreny. Ara tenim una Fiscalia Anticorrupció, un fiscal de medi ambient i urbanisme i estem creant estructures que parteixen de la quotidianitat. I el que és quotidià és que aquest delicte es persegueixi. Però encara hem d'afilar les eines. La gran delinqüència té una característica i és la seva enorme capacitat de defensa. L'Estat s'ha de defensar a base de crear estructures vàlides per donar respostes. Ja ho estem fent, però hem de millorar. El problema és l'actitud de la dreta, que ho està tapant contínuament. No ens enganyem. Jo no vaig deixar de ser fiscal en cap de Madrid per casualitat.

--¿Què passarà amb la reforma del Codi Penal? Les víctimes d'accidents de trànsit temen que no s'aprovi aquesta legislatura.

--Un cop el Govern presenta un projecte de llei, s'obre una dinàmica que té vida pròpia i complexa, i més al final d'una legislatura. En el cas del Codi Penal, al ser una llei orgànica necessitem un suport que no és fàcil d'aconseguir. Però hi ha temes molt importants, com el trànsit, que si hi ha consens poden tirar endavant. Naturalment, el ministre estaria encantat.

--¿Abona, llavors, la idea de les víctimes d'una tramitació exprés dels delictes de trànsit?
--No hi posaria la més mínima objecció si hi ha una base d'acord suficient perquè això passible.

--Hi ha un altre projecte de llei, el de justícia de proximitat, de gran interès per a Barcelona, que fa un any que està encallat al Congrés. ¿En descarta ja l'aprovació?

--Fins que no s'acabi la legislatura no descartaré res. Quan entrem en l'últim període de sessions m'ho pregunta i aleshores segurament li podré donar una resposta. En aquest moment, està parat, efectivament, per una obvietat, i és que no existeix el suport necessari per poder-lo tirar endavant. És evident que no ens trobem en un escenari favorable perquè aquest projecte surti.

--¿No passa també que al nou ministre li falta interès?