EL PAÍS VALENCIÀ I ELS MESINFOTS |
JOANJO AGUAR MATOSES |
El País Valencià no es mou per res, diuen. I és veritat. Som una colla de 'mesinfots' de merda. No ens preocupem per defensar els nostres drets, ni tampoc els dels altres. Per què? Pensant i pensant, i llegint i llegint, un dia se'm va acudir una idea, no massa original per cert, però sí raonablement vàlida. Durant l'època franquista del passat però proper segle XX, s’hi va dur a terme una repressió duríssima, brutal i exhaustiva, contra tot aquell que s'oposava al règim del dictador, contra tot aquell que pensava per si mateix i s'atrevia a exposar les seues idees en públic o, fins i tot, en privat. Detencions, pallisses, tortures, empresonaments i execucions eren el destí habitual d'estes persones, d'estos valencians que no eren 'mesinfots' com la majoria. Després de tant de patiment, de tants anys d'extermini i aniquilació (tant d'idees com de persones), els supervivents han resultat ser els fills dels botxins, o d'aquells que van callar, o dels que restaven impassibles a la tragèdia, o dels que finalment van aprendre a ofegar el plor i a mossegar-se la llengua, per no bolcar a fora la ràbia i la impotència que els cremava les entranyes, i els oprimia el cor... El País Valencià ja no es mou per res. És un país vençut, diuen. I tenen raó. Per a alguns (els que manen, els que ‘continuen’ manant), ja no mereix el nom de 'País', ni de 'Regne', ni de cap motiu que remeta a la Història. Per a ells s'ha convertit en simple 'Comunitat', en un grupúscul de persones, un mer col·lectiu de gent, desunit, sense criteri ni identitat pròpia, i quasi quasi, també sense llengua autòctona. I els ‘mesinfots’, a pinyó fix, continuen escollint a eixos que sempre ens han menyspreat i sempre ens menysprearan. Per això ens trobem com ens trobem, a les ordres de qualsevol... menys de nosaltres mateixos. Però ara ja no m'estranya. Ara ja sé "per què". INFORMACIÓ SOBRE LA REPRESSIÓ DE LA DICTADURA FRANQUISTA A VALÈNCIA. |