ENTREVISTA A VICENÇ NAVARRO

ELDEBAT .CAT

Idealista, metòdic i dient les coses pel seu nom, Vicenç Navarro (Barcelona, 1937) continua defensant, amb fermesa, la necessitat de recolzar Governs d’esquerres i plurals a tot arreu. Basant-se en l’evidència que només el progressisme és capaç de vetllar per la majoria de la societat –és a dir per les classes populars i treballadores- les idees de Navarro beuen d’una influència molt clara: Antonio Gramsci, filòsof i polític dels anys 20 i 30. Gramsci va establir que les classes socials hegemòniques –una minoria afermada al poder- sempre tracten d’imposar les seves idees a tota la societat. I utilitzen, a tal efecte, els mitjans de comunicació. Per Navarro, els 23 anys de CiU, sumats a les quatre dècades de franquisme, han imposat a Catalunya i Espanya una llosa molt pesada, que tot just comença a trencar-se.

Quin balanç fa de la gestió de l’anterior Govern i del seu final?

El Govern anomenat tripartit ha estat el primer govern d’esquerres que ha tingut el nostre país, des de la Segona República. El seu programa i les seves polítiques públiques van ser d’esquerres. D’aquí es conclou l’enorme oposició que va despertar entre els poders fàctics i les classes socials que havien governat Catalunya durant més de setanta anys. El seu final va ser conseqüència, en part, de la campanya d’oposició d’aquests poders fàctics, que van mobilitzar els seus mitjans d’informació i persuasió, que són molts, per tal de crear una imatge irreal de crispació en la societat. Els nacionalistes estaven acostumats a un règim uniforme i van asfixiar la diversitat en els mitjans públics de comunicació, que van continuar transmetent les seves idees, tot i el canvi polític.

Veu amb esperança el nou Govern d’Entesa?

Crec que aquest segon Govern d’esquerres ha après dels errors del primer. Està donant menys oportunitats a les dretes perquè mobilitzin les seves bases i els seus mitjans. Existeix el perill, tot i així, que, per a evitar enfrontaments, s’intenti fer polítiques de consens amb els conservadors, donant-los a la pràctica un poder de vet. El perill és convertir un Govern que aspira a la transformació en un Govern merament de gestió. Això no ha passat encara, però pot passar. A la pràctica, un Govern autènticament reformista crearà una enorme oposició. Canviar les coses, després de tants anys d’hegemonia de les dretes, crea resistències.

Què els diria als que opinen que José Montilla no és català?

Que Montilla és profundament català i que és el representant del millor de Catalunya. Prové de la classe treballadora, que és la classe que ha construït aquest país. Quan Jordi Pujol deia que Montilla “no donava la talla”, l’estava infravalorant pels seus orígens obrers. Les dretes tenen sempre una consciència de classe molt desenvolupada. Però Montilla deriva d’una classe que ha fet més per Catalunya que no pas la de Pujol. És més, Montilla va lluitar contra la dictadura i per la llibertat de Catalunya, al contrari que Mas, que ara es presenta com a superdefensor de Catalunya. CiU va promoure la idea que les dretes catalanes, proclamades de centre, eren les que havien defensat Catalunya durant la dictadura i al llarg de la història. Això és fals, i està documentat: foren les esquerres les que popularitzaren l’slogan “Llibertat, Amnistia, Estatut d’Autonomia”. Elles van lluitar per la justícia social, per la democràcia i per l’autonomia del poble català. Les manifestacions obreres en contra de la dictadura les van protagonitzar les classes populars. Gent nascuda a Catalunya juntament amb immigrants andalusos, murcians i extremenys entre d’altres.

Com definiria el “Catalanisme Social”?

El catalanisme autèntic sempre ha estat d’esquerres i no es pot confondre amb el nacionalisme conservador de les dretes. És un catalanisme que treballa, en la mateixa mesura, per la identitat, el benestar i la qualitat de vida de tothom, sense exclusions. No és més catalanista qui millor parla en català, sinó qui es preocupa per la qualitat de vida de la població de Catalunya, i molt en particular la de les seves classes populars, que són la majoria. Els governs de dretes han deixat Catalunya a la cua de l’Europa social i amb un Estat del Benestar molt poc desenvolupat.

Com veu el panorama polític, creu que les esquerres pujaran a les municipals?

Crec que les esquerres continuaran governant els municipis més grans de Catalunya. La majoria de la població de Catalunya mostra valors d’esquerres o de centre-esquerra. El problema és que els municipis no tenen ni suficient poder ni recursos. D’aquí que la proposta del govern d’esquerres de municipalitzar l’Estat de Benestar és una molt bona proposta i ha de realitzar-se. Per altra banda, la llei electoral és profundament regressiva perquè la van dissenyar les dretes: el vot d’una persona de Barcelona compta la meitat del d’una de fora de Barcelona. El nostre sistema electoral és un dels més regressius de la UE.

Com valora l’estratègia del PP?

És el que deia abans. Enfront de les reformes d’un govern d’esquerres, les dretes sempre responen amb crispació perquè tenen una cultura democràtica molt limitada. Encara avui no han condemnat explícitament la dictadura feixista. A Espanya existeix la dreta més reaccionària d’Europa, juntament amb la de Polònia. La postura del PP atribuint l’atemptat de l’11-M a ETA ha estat motiu de burla a nivell internacional. Els paladins d’aquest partit posseeixen una molt baixa qualitat intel·lectual.

Vostè sol ser molt crític amb els mitjans de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió; veu canvis en el panorama mediàtic català?

Els mitjans d’informació de la Generalitat de Catalunya són mitjans públics, és a dir que els paguem entre tots els catalans. Cal, doncs, que representin la pluralitat existent entre la població. Però el cas és que no ho fan. El gran error del Govern és no atrevir-se a fer un canvi significatiu per incrementar la pluralitat ideològica de la CCRTV. Cal dir que hi han hagut canvis i ara alguns programes inclouen periodistes de sensibilitat progressista. Però són minoria. Molts periodistes catalans de gran vàlua continuen exclosos dels mitjans públics de la Generalitat. El programa de l’Antoni Basses tipifica aquesta situació: bona part dels tertulians són nacionalistes de dreta, que reprodueixen una cultura conservadora. De vegades, conviden residualment alguna veu progressista, per donar una imatge de pluralitat que no tenen.

Creu que es necessita un o diversos mitjans d’esquerres i plurals que siguin forts?

La projecció mediàtica de les idees d’esquerres és molt limitada a Catalunya. La gran majoria dels mitjans de comunicació no són d’esquerres ni suficientment plurals. Un exemple, entre d’altres, és que no hi ha cap diari majoritari que hagi escrit una editorial demanant un augment de la despesa pública i més pressió en impostos sobres les rentes més altes. En relació amb el seu PIB, Catalunya té una despesa pública més baixa de tota la UE i unes càrregues fiscals molt reduïdes.

Com valora el Memorial Democràtic impulsat pel Govern?

Interessant, però insuficient. És important emfatitzar que la història no és només feina dels historiadors. El Governs de Catalunya i de l’Estat donen la impressió, a vegades, de creure que la recuperació històrica no és un assumpte polític i social. Els que van protagonitzar la història haurien de tenir una major participació en aquest procés de recuperació de la memòria. És urgent, a més, corregir la percepció del que va ser la dictadura franquista. Fa falta homenatjar als qui lluitaren per la llibertat i per la justícia, i denunciar als que van col·laborar activament en l’ofegament dels lluitadors. És aquí on topem amb el silenci esfereïdor de la major part dels polítics i dels mitjans de comunicació del país.

Resulta doncs insuficient la Llei de la Memòria històrica impulsada, amb crítiques d’IU-ICV i ERC, pel Govern de Zapatero?

Totalment. Aquesta Llei ha d’incorporar les crítiques d’IU-ICV i d’ERC per tal de recuperar el seu valor. És ofensiva l’excessiva moderació del govern espanyol en aquest tema. És ofensiu que en una desfilada militar els antifeixistes hagin de desfilar al costat dels feixistes. I és ofensiu que es posin en un mateix sac les víctimes de 40 anys de feixisme i les víctimes de la repressió republicana, durant la guerra civil. Seria impensable que a l’Alemanya democràtica passés això. Avui Alemanya té una consciència democràtica clarament superior a la que té Espanya. En aquesta qüestió, el Govern de la Generalitat ho està fent molt millor que l’Executiu espanyol, i això és degut a la cultura antifeixista que hi ha a Catalunya, més generalitzada que a la resta d’Espanya.

Canviant d’assumpte, com solucionaria la crisi de Renfe?

La solucionaria delegant la seva gestió a la Generalitat. I amb un augment molt notable dels recursos i de les infrastructures. A Catalunya, la despesa pública en infrastructures per habitant és de les més baixes de la UE-15, com també ho és la despesa pública social per habitant.

Què opina dels moviments de la classe empresarial i la societat catalana per demanar un aeroport més fort?

Em sembla molt bé. Però no estic d’acord que El Prat es transformi en una gran central de companyies de baix cost. Això podria convertir Barcelona es un Lloret de Mar. Per altra banda, aquestes companyies de baix cost estan basades en salaris baixos i ofereixen condicions de treball molt dolentes.

L’assumpte de l’habitatge, que genera una creixent protesta, s’està resolent?

Si, i el Govern de Montilla està fent propostes molt importants que, com era d’esperar, creen grans resistències entre aquells que sempre han afavorit els drets de la propietat per davant dels drets públics. El problema és que la Constitució Espanyola dóna una protecció excessiva als primers. Això és conseqüència del gran domini de les dretes en el procés immodèlic de la Transició, de la dictadura cap a la democràcia.

Regularia millor el sector dels que ajuden a la gent gran, avui immigrants sense papers en molts casos?

Els molt necessaris serveis domèstics, que ajuden a la integració de la dona en el mercat de treball, no poden realitzar-se aprofitant-se de la immigració sense papers. Cal regular la immigració i el Govern ha de ser molt intervencionista en aquest tema. En cas contrari, la immigració pot contribuir a l’abaratiment de la força del treball que és el que ha passat a Catalunya i Espanya.

Què s’està preparant per la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya (UPEC) d’enguany?

La Junta Directiva de la UPEC, formada per gent jove amb molta empenta, i que prové de totes les sensibilitats d’esquerres de Catalunya, està preparant el programa. Com en els darrers dos anys, se centrarà en els assumptes que preocupen les classes populars de Catalunya. El Consell Rector ha aprovat les línies generals de les jornades d’aquest any.

Ha vist la pel·lícula d’Al Gore sobre el canvi climàtic?

Sí, és un bon documental. Té algunes exageracions, que l’Administració Bush i els seus intel·lectuals han intentat manipular. Però conté un missatge que representa la postura clarament majoritària entre els científics. Resulta increïble que, davant les evidències, els intel·lectuals neocon neguin que el canvi climàtic estigui causat per l'ésser humà. Són els mateixos que, al seu dia, van negar que el fumar passiu fos dolent per a la salut, i que demà tractaran de fer passar que la Terra és plana. L’escassa exigència intel·lectual també triomfa entre les nostres dretes.

Creu que a Catalunya i Espanya s’està fent el suficient, ecològicament parlant?

Crec que, tant el Ministeri de Medi Ambient, com la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat estan dirigits per persones amb clara vocació ecològica. El problema és que la resta de membres dels governs espanyol i català no sempre comparteixen aquesta vocació. Ara bé, no hi ha dubte que aquests governs són molt més ecologistes que els anteriors.

FONT: eldebat.cat