Aposta pels joves i per la mobilització popular. La candidata del Partit Socialista a les presidencials franceses, Ségolène Royal, va oferir ahir aquesta entrevista al diari francès Libération quan els sondejos l'empaten en intenció de vot al candidat de la dreta, Nicolas Sarkozy, en la primera volta del 22 d'abril. Royal assegura que el seu projecte és socialista i que compta ara amb el suport que els elefants del seu partit li van negar quan despuntava com la favorita.
NASCUDA A DAKAR (SENEGAL), EL 1953
LLICENCIADA EN CIÈNCIES ECONÒMIQUES I DIPLOMADA PER L'ENA
TRAJECTÒRIA POLÍTICA DIPUTADA DES DEL 1988, PRESIDENTA DEL CONSELL REGIONAL DE POITOU-CHARENTES DES DEL 2004 I TRES VEGADES MINISTRA: DE MEDI AMBIENT (1992-93), D'ENSENYAMENT (1997-2000) I DE LA FAMÍLIA (2000-02)
--¿Per què ha plantejat el tema de la nació en aquest moment de la campanya?
--Aquest tema és present per definició en una campanya presidencial. Si el candidat té per vocació i ambició encarnar la República, i per tant la nació, és normal que vulgui precisar la seva visió sobre aquest tema i sobre com s'ha d'encarnar el vincle nacional. El candidat de la dreta Nicolas Sarkozy ha donat la seva proposant un Ministeri de la Identitat Nacional i de la Immigració. El candidat de la UDF François Bayrou se'n riu de tot això, i s'equivoca. Està tan atrapat en la seva mina de "ni dreta ni esquerra" que ja no se sap què pensa de res, i tampoc de la nació. Això és coherent amb les seves posicions, ja que no té programa i, per tant, no diu res. Per mi, és clar. Sóc una europea convençuda. Sóc partidària d'una França oberta al món, internacionalista i generosa, i considero que la nació té un altre nom, que és el de la República. La nació, tal com jo la concebo, no pregunta a les persones d'on provenen, sinó cap on volen anar juntes. No està fundada en les arrels o les ètnies, sinó en una idea. És una idea, i això és el que distingeix la meva concepció de la nació del que n'han fet els nostres adversaris.
--¿L'afirmació de la nació és compatible amb l'internacionalisme d'esquerres?
--Evidentment, l'esquerra és internacionalista. Però s'ha de donar tranquil.litat a propòsit de la identitat nacional, que necessita ser consolidada en un moment en què els francesos s'inquieten per la dissolució de la nació en l'altermundialització. La nació no és incompatible amb l'obertura.
--¿Quina importància atorga a l'electorat popular, que amb la seva fuga va provocar la derrota de l'esquerra el 2002?
--La mobilització de les classes populars és un dels reptes d'aquestes eleccions. No per motius partidistes, sinó perquè s'han allunyat del vot, i és essencial per a la salut de la nostra democràcia que recuperin la confiança en la política. La crisi democràtica --i sóc l'única candidata que n'ha fet un diagnòstic precís-- ha engendrat un distanciament del vot, el vot de la còlera, un sentiment de no comptar per a res, de replegament en un mateix. Aquests sentiments colpegen les classes populars, i ara també les classes mitjanes. És molt perillós: hi pot haver una fuga cap a l'individualisme, o bé un replegament cap als comunitarismes i el rebuig de l'altre.
--¿Què opina de les regularitzacions de sense papers?
--Quan Sarkozy els va convocar a tots a les prefectures per fer-los creure que els regularitzaria i van acabar fitxats, va enganyar la gent. És responsable d'una política que ha fet augmentar el nombre d'estrangers sense papers i per tant no expulsables. Ha creat zones de no dret. Ara, 26.000 familiars d'alumnes no estan regularitzats malgrat les promeses i tampoc poden ser portats fins a la frontera. És inhumà i escandalós en un Estat de dret. Jo vull que el conjunt d'aquestes situacions s'examini amb criteris objectius, i no de manera aleatòria o estadística, amb la humanitat i el sentit de la responsabilitat necessaris.
--¿Com convencerà els joves perquè es comprometin?
--Els joves són ciutadans com els altres. Considero que han de reflexionar sobre el que passarà durant els pròxims cinc anys i, sens dubte, el que passarà en tota una generació. Penso que l'abast de la crisi social, econòmica, ecològica i cultural és de tal magnitud que l'elecció està clara. Els pròxims comicis els han de permetre triar en quina França volen viure demà. Els convido a inventar la França en la qual viurem. A batallar per l'ocupació, la millora de la seva qualificació, el reconeixement de França en la diversitat, en el seu mestissatge, contra totes les formes de discriminació. I també els crido a participar en el reequilibri entre els països del nord i els del sud, perquè han comprès que el seu futur també depèn de la reducció de les desigualtats.
--¿Creu que es pot ser elegit president de la República si no es pot anar a la banlieue?
--És difícil encarnar la unitat de la nació si alguns espais del territori són inaccessibles. Però això forma part de la qüestió de la responsabilitat política. La crisi de les banlieues va ser molt mal tractada. Des d'aleshores no ha canviat res. Les coses fins i tot s'han degradat. Jo vaig dir que les banlieues no eren un problema sinó part de la solució dels problemes de França, perquè vull mobilitzar tots els talents que ara no tenen els mitjans per revelar-se.
--¿És partidària d'augmentar la flexibilitat laboral?
--Prefereixo parlar d'agilitat. Fins ara la flexibilitat l'han hagut de suportar els assalariats, mai els patrons. Si una empresa va malament però l'empresari surt ben parat, això representa un impacte simbòlic terrible. L'agilitat que vull proporcionar a les empreses té la seva contrapartida en unes noves seguretats per als assalariats: per exemple, la seguretat social professional.
--¿Com pensa recolzar les empreses?
--Vull reorientar un bon nombre de coses. M'he compromès que l'impost de societats baixi si es reinverteixen els beneficis.
--¿Qualifica el seu projecte de socialista?
--Ho és.
--La seva campanya sembla haver recuperat l'energia després que vostè ha trobat "la seva llibertat" respecte del partit. ¿Com menys elefants millor?
--Els responsables del PS tenen el seu paper en la campanya. Tots estan en moviment. El partit, en les seves profunditats, està totalment en ordre de marxa.
--¿Vostè l'intenta revolucionar?
--Jo en sóc la candidata i seré responsable del que passi. No faré recaure la responsabilitat en cap altra persona.
EL PERIÓDICO – 28.03.2007
