ENTREVISTA A ANDRÉS FÁBREGAS

NÚRIA NAVARRO

Aquest antropòleg mexicà sosté que el seu Chiapas natal té molt a veure amb Catalunya. Allà també reclamen el reconeixement de la diferència al poder central. Fábregas Puig, que és rector de la Universitat Intercultural de Chiapas i que ha vingut a la Universitat de Girona a intercanviar idees, a més en sap molt de la relació entre futbol i identitat. El seu llibre Lo sagrado del rebaño és un referent al seu país.

--¡Finalment un expert aclarirà un dubte capital!

--A veure.

--¿Per què Rafa Márquez està jugant tan... tou?

--Potser ja s'ha avorrit d'estar a Barcelona, ha, ha. Els joves jugadors volen anar d'un equip a un altre, ¿no? Però jo no em dedico a avaluar aquesta mena de coses.

--M'ho temia.

--Vaig ser el primer antropòleg mexicà que va estudiar el futbol com a fenomen social. Cada cap de setmana uns 10 milions de mexicans viuen pendents de la pilota. I jo vaig triar com a objecte d'estudi el Guadalajara, un equip de Jalisco conegut amb el malnom de les Chivas Rayadas, que aixeca passions. Està constituït només per jugadors mexicans. ¡És el poble de Mèxic lluitant contra les adversitats!

--¿I quin és el rival que dispara la catarsi?

--L'América, un club finançat pels grans inversors mexicans. És ple d'estrangers.

--¿Totes les qüestions identitàries es resolen al camp?

--No només. A Mèxic existeixen identitats superposades. La primera gran confrontació es dóna entre el centre --Mèxic DF-- i les regions.

--Aquesta és una música coneguda.

--Mèxic DF ha sigut el centre de control polític durant segles, des dels asteques, passant pels castellans i els criolls. I, encara que el país és una federació d'estats, està profundament centralitzat. Els de Chiapas som com els catalans.

--¡Què diu ara!

--Chiapas és l'únic estat que va fer un referèndum el 1824 per decidir si passava a formar part de la federació mexicana, es quedava com a nació o s'integrava a Guatemala. Van guanyar els que van decidir entrar a la federació mexicana.

--Doncs no estem ben bé igual.

--Esperi. Políticament, els chiapanecos som mexicans, però culturalment som centreamericans. Parlem un castellà molt diferent. Fem servir el vos. Diem sentate, vení... De petits ens castigaven per parlar en aquest "castellà corrupte". Però, a més a més, a Chiapas es parlen 10 llengües, la majoria de troncs maies, en condició d'inferioritat.

--Això agermana, sí.

--Dels espanyols, admiro la seva capacitat de ser variats. En això està la seva verdadera força creativa. L'obsessió per mantenir un Estat centralista és el problema. Jo proposo cultivar un cert sentiment d'indiferència. ¿Per què ens han d'importar les diferències del veí?

--Parlant de veïns, ¿què se n'ha fet del subcomandante Marcos?

--No sabem si és a Chiapas... Però el moviment zapatista s'ha anat desgastant. Marcos és un geni mobilitzant els mitjans de comunicació, però ha perdut valuoses oportunitats d'incorporar-se a la lluita política. Va proposar una votació nacional, assegurant que respectaria el resultat. La gent va demanar veure'ls a l'arena i ell no ho va respectar.

--La política mexicana sembla tenir al.lèrgia a la calma, ¿no?

--Durant anys vam tenir un règim que venia de la revolució popular del 1910, quan pagesos i ranxers es van aixecar contra la dictadura de Porfirio Díaz. El PRI es va inventar un aparell d'Estat semblant al soviètic. I encara es fa política a la manera del PRI, però amb un matís introduït als anys 80.

--¿Què va passar llavors?

--Miguel de la Madrid, que es va formar als EUA, va considerar que el desenvolupament mexicà exigia copiar el model dels gringos. I continuem igual. ¡És una tragèdia! Aquesta nova elit política gira l'esquena a les tradicions de Mèxic. Fins i tot m'atreveixo a dir que ni tan sols coneix el país. No sap què es produeix als camps. Ni com parla la gent.

--¿I doncs?

--Els pobres s'han duplicat i creix el corrent migratori als EUA. Encara que ara 26 milions de mexicans refan la seva cultura a l'altre costat del Río Grande. ¡D'aquí a 15 anys el nacionalisme mexicà serà més fort a l'altre costat!

--Això està traient la son al senyor Huntington.

--¡Per això han fet el mur de la vergonya! Però aquest mur no aturarà la immigració.

--¿I els que es queden?

--El mal de Mèxic és la mala distribució de la riquesa. El control de tot està en mans del 0,1%. ¡El segon home més ric del món és Carlos Slim, un mexicà! Però hi ha 40 milions de pobres. Sense els diners que envien els emigrants, l'economia mexicana es col.lapsaria.

EL PERIÓDICO