ENTREVISTA A JOSEP BORRELL

ALBERT GARRIDO

Josep Borrell (Pobla de Segur, 1947) està a punt de passar-li els trastos europarlamentaris al democristià alemany Hans-Gert Pöttering el dia 16 de gener vinent i de fer una vida menys d´aquí cap allà com en els dos últims anys i mig. Ja se sap que això de presidir el Parlament d´Estrasburg no és l´oasi que va ser en un altre temps, exigeix moltes hores i obliga a tenir sempre la maleta preparada. O sigui, que deixar el càrrec té bastant d´alliberament, encara que s´hi aprèn molt, segons diuen.

¿Ha fet molta pedagogia per donar a conèixer la Unió Europea?

--Tota la que he pogut.

--No és per desanimar, però sembla que ni tan sols els ciutadans dels països membres saben gaire de què va la Unió Europea.

--Entendre la política europea tenint al cap el model amb què s´interpreta la política nacional és impossible, perquè no funciona de la mateixa manera. A Europa no hi ha una oposició i un Govern, i una democràcia supranacional no funciona igual que la democràcia a cada Estat. Montesquieu no ha passat mai per Brussel.les.

--Sense Montesquieu, ¿per a què serveix el Parlament Europeu?

--És veritat que el repartiment de poders a la Unió Europea no funciona com Montesquieu se´l va imaginar, però més de la meitat de les lleis que obliguen els ciutadans europeus es produeixen al Parlament d´Estrasburg.

--¿És imaginable a termini mitjà que el Govern de la UE depengui d´una majoria parlamentària, com passa en les democràcies?

--Amb la Constitució s´avançava bastant en aquesta direcció. El problema no està en els poders del Parlament, sinó en la manera de concebre´s l´exercici de la política a Europa. La política de la Unió Europea és, per definició, de consens; la política nacional és conflictiva: l´oposició vol fer fora el Govern, i el Govern no es deixa. La particularitat d´Europa és arribar a acords entre diferents forces polítiques i diferents interessos nacionals. Per això la política de la UE és menys sexi.

--¿És viable el consens en una UE de 27 estats o s´ha de pensar en una política de majories?
--El consens no és la unanimitat, i desgraciadament Europa pateix avui de la regla de la unanimitat, que amb 27 països molt diferents entre si ens condemna a la paràlisi. Per descomptat, s´ha de passar de la unanimitat a les majories si volem que Europa continuï construint-se.

--I, llavors, ¿per què es va passar de cop de 15 a 25 estats si molts van vaticinar el risc de paràlisi?
--La unanimitat ja ens posava moltes dificultats amb 15 membres. Però, sens dubte, s´ha agreujat, no només perquè som més, sinó perquè som més diferents. Però la reunificació, m´agrada més que parlar d´ampliació, era una exigència moral. Era l´única manera de superar l´herència de Hitler i Stalin.

--¿L´oposició a l´ingrés de Turquia és deguda al fet que es tracta d´un país musulmà o que la UE no és capaç d´absorbir 70 milions d´habitants més?

--Per molts europeus, és un problema d´identitat, i desgraciadament la religió encara pesa massa a l´hora de definir la identitat de la gent. L´única raó per la qual no hem d´excloure Turquia és per la religió dels seus habitants, perquè Europa no és un club cristià. El problema de Turquia és que és un país molt gran i molt pobre. Perquè Turquia sigui avui un Estat membre, és massa aviat.

--El fenomen de la immigració també influeix en el debat.

--La immigració i l´energia són la clau del futur d´Europa. El 2020 serem només el 5% de la població mundial. Per tant, necessitem immigrants, i això està posant a prova la capacitat d´absorció de la nostra societat.

--El pas següent és saber quants en són necessaris.

--Molts. Europa perdrà 20 milions de persones en edat de treballar des d´ara fins al 2020, que només poden ser substituïdes a curt termini per immigrants. És inimaginable que les nostres economies continuïn funcionant sense la seva aportació.

--¿I com poden convèncer Putin perquè no tanqui l´aixeta?

--A la reunió de Finlàndia li vaig dir a Putin que Europa no ha de canviar drets humans per energia. Ni ens hem de barallar entre nosaltres per situar-nos millor en la nostra relació energètica amb Rússia, com passa ara amb Alemanya i Polònia. Com he dit, l´energia és un gran assumpte europeu, i això inclou desenvolupar les energies renovables, obrir el debat nuclear i aconseguir més eficiència energètica.

--Si ara es convoqués un referèndum sobre l´energia nuclear, ¿què votaria o aconsellaria?

--No aconsellaria res abans de fer molts comptes. No crec que l´energia nuclear sigui una solució d´àmbit global. El que em pregunto és si podem complir amb els compromisos de Kyoto per descarbonificar l´energia sense l´alternativa nuclear.

FONT: EL PERIÓDICO – 10.01.2007