«CiU ni pot, ni vol, ni està en condicions de plantejar un pacte postelectoral al PSC»
-Tan tranquils que estaven vostès, sense ERC en el Govern, i surt Maragall reclamant que el PSC tingui grup parlamentari propi a Madrid...
-Aquesta és una qüestió que està permanentment en l´horitzó i va sortint de forma cíclica. El dia que hi hagi les condicions polítiques perquè sigui possible, serà l´hora de la veritat. Ara, avançada la legislatura, és de mal plantejar.
-Però és més normal que aquest tema el tregui CiU que no pas el president del PSC
-El president, en un acte de simpatitzants d´un grup d´opinió, està perfectament facultat i legitimat per dir el que creu. Després les coses són com són en funció de la possibilitat real pragmàtica que determinades propostes es converteixin en realitat.
-La candidatura de Montilla, que no ha estat mai conseller ni diputat al Parlament, és una aposta arriscada?
-És una aposta nova, que feia temps que madurava i que significa una nova etapa i un canvi generacional. Si fos un risc, és un risc molt calculat i crec que no és un risc.
-Maragall li va proposar presentar-se com a candidat alternatiu a Montilla?
-No. En algun moment, poc després d´haver anunciat que no es presentaria, va fer unes notes per a una Executiva del partit, i després unes altres de complementàries, i plantejant l´opció, d´una forma molt oberta, però sense apuntar ningú en concret, de la possibilitat d´unes primàries. No crec que mai fes propostes personalitzades d´una forma explícita.
-No em negarà que vostè, candidat l´any 1995, portaveu del PSC durant dues legislatures i ara conseller de Presidència, li hauria agradat ser el cap de llista.
-Si en vaig tenir ganes una vegada, vol dir que sempre m´ha agradat però sóc realista i penso que ara no era el moment. M´he sentit molt a gust en aquest govern. Tant de conseller de Política Territorial i Obres Públiques, que és la part principal de la meva feina, com de portaveu i entenc que l´encàrrec de Presidència és conjuntural, d´emergència, fruit de la crisi amb ERC, que val per a tres mesos i que no valdria per a un any com a fórmula. Comporta una sobrecàrrega de feina. Sí que segueixo amb ganes de participar en un projecte col·lectiu per a la governació de Catalunya des de posicions d´esquerres. I estic amb ganes d´encapçalar la llista de Girona si finalment es planteja. Ens queda molta feina per fer.
-Pujol, Maragall, Mas, Montilla, tots són de la demarcació de Barcelona. Ser de comarques és un inconvenient?
-Crec que no. No ho va ser per a mi ser candidat una vegada i no ha sigut cap obstacle per a mi per ser portaveu i conseller.
-Vist amb perspectiva, quan vostè va ser candidat del PSC es va equivocar en mantenir l´alcaldia de Girona i no dedicar-se exclusivament a fer política a Barcelona?
-No. En absolut. Mantenir l´alcaldia em va donar la tranquil·litat de saber que la meva era una aposta arriscada, però també calculada. Jo seguia tocant de peus a terra. Sabent que era un moment molt delicat i d´hores molt baixes al PSC, la renúncia a l´alcaldia hauria comportat una aposta d´una gran professionalització cap a la candidatura però sense saber massa bé on anar. Mantenir un punt d´arrelament aquí m´anava bé i m´era confortable.
-Si li hagués trucat Zapatero per ocupar la vacant que deixa Montilla, què li hauria respost?
-Que no.
-Per què un no tan rotund?
-Perquè vitalment, en la meva organització personal i familiar em sento molt lligat a Catalunya, a Girona, a un horitzó que em permet anar i venir. No entra en els meus càlculs convertir-me en un home d´avió passant només alguns caps de setmana a Girona.
-Amb el nomenament de Clos, el PSC ha resolt els dubtes sobre l´alcaldia de Barcelona?
-Crec que sí. Ha resolt el dubte principal de si seria o no candidat i ha deixat les coses encarrilades cap a un nou candidat..
-A vostè li toca negar-ho, però el nomenament de Clos presenta tots els indicis de ser una patada cap amunt.
-( riu) Negat està. Crec que el president Zapatero ha pres aquesta decisió pensant en el Govern d´Espanya i havent-ne parlat, naturalment, amb Montilla i amb Maragall, però sense sentir-se condicionat.
-Ni Maragall, ni Clos, ni Siurana ni vostè, alcaldes de tres de les quatre capitals catalanes, han acabat el seu últim mandat. Anteposen el partit a les institucions?
-No. En el meu cas, tothom ho va entendre. I em vaig sentir molt reconfortat amb un reconeixement de la ciutadania per la meva aportació durant 23 anys. Després de tot aquest temps, plegar quasi al final del mandat no es pot considerar que es posen al davant els interessos del partit als de la ciutat. I, després, he mantingut un clar compromís amb Girona que he anat exercint des d´una forma radical tant des de la meva condició de polític com d´intel·lectual, si és que se´m permet aquesta expressió. He viscut a Girona, he escrit sobre Girona i he treballat per Girona d´una forma molt clara i rotunda.
-Maragall creu que probablement «ens haurem de penedir» de com s´ha aprovat l´Estatut; ERC diu que, amb els casos de l´aeroport i els immigrants, s´ha demostrat que el nou text és insuficient; i Artur Mas avisa que hi haurà més reivindicació. Per arribar aquí, calia el desgast de tres anys negociant l´Estatut?
-El president Maragall ha dit, solemnement, el dia de l´aprovació de l´Estatut i el dia de la seva promulgació, que hem assolit un nivell d´autogovern que mai Catalunya ha tingut, amb pocs equivalents en nacionalitats sense Estat a la resta d´Europa, i que ens atorga un paper principalíssim en la distribució de poders i de recursos entre les diferents administracions. Tots aquells qui posen per davant la discussió de la vigència de l´Estatut abans que el seu contrast amb la realitat són aquells qui fan simplement un càlcul polític i un instrument per les seves apetències polítiques. L´Estatut és de tots, és vigent, és llei, s´ha de complir i està ple de perspectives i oportunitats per a Catalunya que hem de saber aprofitar. Jo crec que l´argument del president Maragall no contradiu tots els valors de l´Estatut. Simplement diu que la forma com s´ha tramitat, discutit i aprovat pot tenir inherent algun risc, però a diferència de Mas o Carod, Maragall no discuteix ni la importància, ni la bondat ni el contingut de l´Estatut, que considera un guany transcendent per l´autogovern de Catalunya. L´Estatut és la millor herència de Maragall.
-Aprovat l´Estatut, l´aeroport de Barcelona està acaparant tot el debat. Els polítics catalans han de tenir sempre en la seva agenda un tema per reivindicar a Madrid?
-Aquest és un gran error. Fins i tot greu. Vol dir que ens hem oblidat que abans tenim sobre la taula la negociació, ja apuntada i fent-se, de la transferència neta, total i patrimonial de les competències dels aeroports de Girona, Reus i Sabadell. Això, en ferm. Concentrar-ho tot en l´aeroport del Prat és un error gravíssim. Ens fa oblidar que els ports de Tarragona i de Barcelona i l´aeroport del Prat, entesos com a infraestructures d´interès general, estan essent objecte d´una discussió confusa i ambigua. No es discuteix la titularitat, sinó la gestió i les formes de gestió i explotació. I, perquè Europa ens ho diu i perquè el món avança en aquesta direcció, l´aeroport del Prat i els ports s´han de gestionar de forma descentralitzada amb un consell d´administració propi, amb presència de les dues administracions, amb un pes també del sector privat i de l´administració local i deixant clar que, com que no es discuteix la titularitat del patrimoni, el model de gestió ha d´estar participat per l´Estat, la Generalitat, les Cambres i el món local sense necessitat que cap tingui la majoria. I l´explotació ha de ser mixta, pública i privada, cedint-la a empreses privades sense cap problema.
-S´ha quedat sol amb la seva proposta de cedir l´explotació al sector privat?
-No. Tot el contrari. Algú em va entendre malament. Per exemple el conseller Saura, que va dir que no es pot privatitzar l´aeroport. Justament, jo vaig sortir advertint del risc que hauria comportat una privatització directa d´AENA en el seu model actual. Si es privatitzés tal com està ara, hauríem begut oli per sempre més. En canvi, jo deia que l´ens que el gestiona s´ha de mantenir públic i amb presència de totes les administracions. Perquè quan l´Estat diu que vol tenir majoria, està discutint a la Generalitat la seva condició d´Estat. Les condicions de la navegació aèria seran europees, no espanyoles. Ara, les diferents branques de negoci que avui concentra monopolísticament AENA poden ser gestionades per companyies privades sense que això vulgui dir que l´aeroport en essència ha estat privatitzat.
-CiU els ha ofert un pacte perquè governi qui guanyi les pròximes eleccions?
-No. Ni ho pot fer, ni ho vol fer, ni està en condicions de fer-ho.
-Artur Mas ha anat dient que sí.
-Jo crec que l´Artur Mas que va intentar condicionar la governació de Catalunya a aquell qui guanyés les eleccions i es va trobar amb tothom que li recordava que, amb l´Estatut i la llei electoral a la mà, governarà Catalunya aquell qui tingui majoria en el Parlament per ser investit, ha hagut de fer marxa enrere. Allò que ara és important és qui fa la majoria més àmplia per aconseguir una majoria parlamentària còmoda.
-No sembla que hi hagi massa alternatives. O es posen d´acord vostès i CiU o un dels dos governa amb ERC.
-El que el PSC vol és una majoria més àmplia i més còmoda per governar en solitari i demanar al poble de Catalunya que ens deixi continuar governant sense cap hipoteca en una fórmula de govern de progrés i d´esquerres.
-És repetible un tripartit que no es posa d´acord ni amb la llei electoral, ni amb la divisió territorial, ni amb la línia elèctrica, ni amb el quart cinturó?
-A Catalunya li cal un Govern que sigui capaç de treure la llei electoral i l´organització territorial el primer any de legislatura i que sigui capaç de tirar endavant el pla d´infraestructures, tot el planejament territorial i totes les polítiques socials que ha aprovat aquest Govern al llarg de tres anys de gestió progressista i d´esquerres.
-Convindrà que Catalunya no es pot permetre una altra legislatura tan inestable com aquesta?
-Catalunya anirà descobrint que darrere la inestabilitat, que no ha estat bona i que ens ha de portar cap a un model d´una major estabilitat, hi ha hagut una acció de govern que supera de molt, sens dubte, la gestió de l´últim quadrienni de CiU. Comparativament, no hi ha cap camp, cap, en el qual la governació de Catalunya no hagi avançat en millores sensibles aquests tres anys.
-Doncs, Artur Mas ha dit que el primer que farà serà un pla de xoc d´infraestructures perquè, segons ell, vostès no han fet res, o sigui, la seva Conselleria.
-L´Artur Mas demostra un nivell d´ignorància que és sorprenent en una persona que ha tingut responsabilitats executives i durant tres anys ha estat conseller en cap. A hores d´ara, la reiteració d´aquest argument és absolutament intranscendent i irrellevant, respon a consignes del senyor David Madí, però no admet el contrast de la realitat. I, per tant, no hi ha pla de xoc d´infraestructures possible perquè amb les que estan en marxa hi ha prou exemples que evidencien que el Govern ha escomès coses que mai no havia estat capaç d´abordar el Govern de CiU. I puc posar algun exemple estrictament gironí. Abans de finals d´octubre haurà començat el curs en el nou IES de Fontajau-Taialà, que és un institut que CiU no havia volgut mai. Qui vagi ara de Vic a Ripoll, de Maçanet a Platja d´Aro i de Palamós a Palafrugell descobrirà en marxa unes obres que CiU no havia estat mai capaç de desencallar i tirar endavant. De tal manera que, tant pel que fa al Pla d´autovies com a les polítiques de millora de les carreteres com a les infraestructures ferroviàries i al transport públic, hi ha un abisme entre els discursos equívocs, ambigus i mal documentats que fan els senyors Artur Mas, Felip Puig, Pere Macias i Jordi Xuclà i la realitat.
-Jordi Xuclà escrivia diumenge passat al Diari de Girona que en tres anys l´únic que han fet vostès és acabar obres començades a l´etapa de CiU i fer notes de premsa d´obres per d´aquí a 10 o 15 anys.
-Per això l´he citat. Quan Jordi Xuclà diu això menteix amb l´institut de Taialà, amb la C-35 Maçanet-Santa Cristina, amb la C-31 Palamós-Palafrugell, amb la C-17 Vic-Ripoll, amb la C-38 Camprodon-Coll d´Ares, amb les dues últimes fases de la Figueres-Roses, amb la variant de la Vall d´en Bas, amb la variant de Besalú, amb la Tordera-Blanes, amb la Ciutat Esportiva de Blanes, amb Santa Caterina pel que fa a les obres, amb l´enderrocament del Fluvianàutic, amb la delimitació del PEIN Pinya de Rosa, amb la carretera de la Ganga, amb la Vilajuïga-Roses, amb la de Maçanet de Cabrenys, amb el Pla Director de l´Alt i el Baix Empordà, amb l´hospital de Puigcerdà i amb el Pla de Barris a Girona, Salt, Figueres, Ripoll, Banyoles i Olot. El senyor Xuclà menteix en tot això i també menteix respecte a la restauració de monuments. Aquest govern ha estat capaç de desencallar Vilabertran, Sant Feliu, Sant Quirze de Colera i Sant Miquel de Cruïlles que anaven fent la viu-viu gràcies més a la Diputació que no pas a la Generalitat. De tot això, no havien deixat licitat res i en molts casos ni projectat i avui està en marxa i acabat o acabant-se. En Jordi Xuclà diu això i en el teu mateix diari el nou cap de llista de CiU, com que ja no pot fer servir l´argument de les infraestructures al Ripollès, escriu un article que titula Infraestructures i què més?. Casadessús llença la tovallola i admet que hem desencallat el desdoblament Vic-Ripoll que ells no van ser capaços de fer. És una confessió que han estat fent servir demagògicament l´argument de les infraestructures.
-I si governen els pròxims quatre anys, quines infraestructures projectaran a Girona?
-Són objectiu prioritari la variant d´Olot i la de les Preses-En Bas per completar l´eix Vic-Ripoll, la C-31 entre Parlavà i Viladamat, que hem pressupostat perquè es pugui licitar l´any que ve, i és una prioritat màxima els nous accessos a la Costa Brava sud per Palafolls, Blanes, Lloret i Tossa. I és evident que el Govern ha d´abordar la millora de les prestacions dels trens de rodalies com a mínim fins a Figueres.
-El territori pot assumir una permanent construcció i ampliació de carreteres?
-No. Un cop construïda la xarxa bàsica d´altres prestacions que han compromès l´Estat i la Generalitat, N-II, tercer carril de l´AP-7, pla d´autovies, tota la resta ha de ser tractada com una xarxa comarcal i de capitalitat. L´exemple són les carreteres de Rupià i Parlavà fins a Torroella o la de Verges a Torroella. S´han d´eixamplar una mica suprimint les cunetes i convertint-les en vorals sense prendre més espai del que ara ocupen.
-Magdalena Álvarez és una bona ministra de Foment per a Catalunya?
-Ve de la tradició hisendística i és una bona ministra en allò que fa referència al control pressupostari. I, de moment, no ha aconseguit trencar les inèrcies del tràmit dels projectes per acabar essent una molt bona ministra per a Catalunya. Contràriament als que l´acusen d´inoperància, avui hi ha en marxa a Catalunya inversions en una proporció sense precedents en èpoques de governs de CiU. I això malgrat que el nivell d´execució pressupostari és baix. Hi ha més trams en obres, licitats o licitant-se del desdoblament de la N-II que mai. I sinó que la gent vagi de Girona cap al sud. Aquella vella cançó de tenim la N-II pendent, d´aquí a dos anys ja serà impossible.
-Però el tram Girona-la Jonquera de la N-II va molt retardat.
-Sí, però hi ha el pas per Girona resolt per la via del tercer i quart carril de l´autopista i hi ha els estudis informatius que han de permetre licitar en un o dos anys tot el que queda de la N-II.
-Veu el TAV per Girona el 2009?
-Sí. Més a prop que no ens imaginem. El veig ja molt a prop de Tarragona i de Barcelona i estic bastant convençut que els estudis que s´estan fent permetran una ràpida licitació del TAV per Girona i la solució adequada a tots els problemes que comporta una inversió sense precedents. Superarà els 700 milions d´euros.
Diari de Girona: 04/09/2006
|
