Nou Cicle
 
 
Pàgina d'inici
 

ENTREVISTA A FERRAN MASCARELL

 

ARTURO SAN AGUSTÍN

 

"La política hauria de beure de la cultura"

És un guant blanc. I, a vegades, se li posa un cert perfil de cosí de Schubert, que era músic. A Mascarell li escau la sonata. Es considera fill del Capitán Trueno i va estar enamorat d'aquella senyora de Rˆnal que es va inventar Stendhal. Com tota la gent que escriu un diari o que porta sempre a sobre una llibreta, és un home perillós. Però sap tranquil·litzar. Creu que no tots els escriptors catalans que escriuen en català acabaran guanyant tots els premis catalans.

--Vostè diu que estem vivint una època d'incertesa.
--Sí. En la història hi ha dos tipus de moments. Un, en què les persones tenen una certa sensació de certesa i un altre, en què la sensació és d'incertesa. Els anys 60 van ser de certesa. A començaments del segle XX es va viure també amb incertesa perquè estava irrompent la tècnica com un component essencial de la vida.

--Però potser aquella incertesa era positiva.
--Ho era. Estem parlant de la velocitat, del cotxe, de l'avió, etcètera. La incertesa actual és negativa a causa de la complexitat del món. Ara, gràcies als mitjans de comunicació, percebem que el món és complex, i tot això es tradueix en allò que molta gent gran et pregunta: "¿Què passarà?".

--¿I la cultura serveix per saber què passarà?
--La cultura és precisament l'únic que tenim per fer front a aquesta incertesa de què parlàvem, aquesta realitat. I que quedi clar que quan parlem de cultura estem parlant de coneixements i de valors. De manera que la cultura no és patrimoni exclusiu de les persones cultes, dels artistes.

--Doncs potser hem confós la cultura amb les arts.
--Segur. El pensament econòmic també és cultura. En el nostre món hi ha problemes de la naturalesa i problemes de la cultura. El penúltim tsunami va destruir la costa d'alguns països, però també la urbanització d'aquestes mateixes costes les pot destruir.

--La cultura la fa la gent i vostès, els polítics, subvencionen.
--Els polítics fem polítiques culturals. Però no som els únics. Si parlem de polítiques culturals, a Catalunya hi ha hagut dos moments històrics importants.

--¿Només dos?
--Sí. El primer, en els temps del modernisme-noucentisme, quan es tenia la convicció que s'havia de crear l'escola laica, mixta i catalana, les escoles d'oficis o les biblioteques. Els anys republicans, per falta de temps, no van ser interessants el tema que ens ocupa. Sí que va ser el interessant el que jo anomeno seixantisme.

--¿Els anys 60?
--Sí. El progressisme antifranquista va generar un conjunt d'iniciatives i d'idees que van vincular cultura i democràcia.

--¿I el pujolisme?
--El pujolisme només va crear un isme, que és el del pujolisme. Paradoxalment, ni va voler adherir-se amb força a la tradició cultural catalana més interessant ni va definir un projecte cultural per a Catalunya. Crec que el pujolisme --des del punt de vista cultural-- va aportar una certa desconfiança en nosaltres mateixos, en els catalans.

--No sé si queda clar per a què serveixen les polítiques culturals.
--
Jo ho tinc molt clar. Una bona política cultural és aquella que, sobretot, intenta donar instruments que afavoreixen les oportunitats a les persones. Quan inauguro una biblioteca estic inaugurant això: un instrument que afavoreix les oportunitats d'alguns.

--Queda clar.
--
Miri, la política serveix per organitzar la nostra convivència a curt o mitjà termini. La cultura és exactament el contrari: serveix per organitzar els nostres valors col.lectius, des de la diversitat, a mitjà i llarg termini. La política hauria de beure de la cultura i no al revés.

--¿I vostè predica amb l'exemple?
-
-Penso que no sóc un dèspota il.lustrat. Tampoc he pres mai una decisió per gustos personals o per raons d'amiguisme.

--M'havia oblidat de les subvencions.
-
-Crec que la subvenció és un bon instrument per a algun sector de la cultura. També penso que alguns sectors han de passar de la subvenció al compromís.

--¿Alguns cantautors amb vinya, per exemple?
-
-Això ho diu vostè. Els cantautors, durant uns quants anys, van viure amb un cert nivell de subvenció, però li he de dir, amb franquesa, que en el tema que ens ocupa ha sigut un sector maltractat.

--Un determinat cantautor, aficionat al vi --no parlo d'en Serrat-- exigia als ajuntaments preus populars per al públic, no per als seus caixets.
--
Desconec el tema.

--¿Les polítiques culturals han acabat amb els empresaris d'espectacles?
--
No. Això va ser només durant un temps, però sí que és cert que alguns ajuntaments es van convertir en empresaris culturals.

--I al final resulta que alguns dels nostres joves no saben llegir.
--
L'escola no ho ha fet bé, però tampoc ho hem fet bé els pares i mares.

--D'acord.
El Periódico - edició de 13/8/2006 

 
 
Pàgina d'inici
Arxiu |  Escriu-nos |  Qui som